dilluns, 19 de gener de 2015

L'Orantzero


Les classes de 3r de l'escola Antavina han fet aquesta versiódel conte de l'Orantzero per intercanviar amb l'escola de Cheng-du.

Comença així:                                                   Descarrega el conte en català i xinès

L’OLANTZERO

Vet aquí que una vegada, fa molts i molts anys, una fada molt bonica amb cabells d’or i amb ulls molt brillants va escoltar el plor d’un nen petit sota uns arbustos de les muntanyes verdes de Navarra. Va anar on era el nen, el va agafar i van aparèixer els “prakagorris”, que són uns follets petitons i que porten els pantalons de color vermell, i van ajudar la fada a posar-li un nom al nadó. Li van posar el nom d’Olantzero, paraula que vol dir “temps del que es bo” perquè era especial.

Enmig del bosc hi havia una caseta petita i de fusta d’un matrimoni que no tenia fills. La fada i els “prakagorris” van deixar aquell nen davant la porta.

Quan va sortir l’home de la casa, el va veure i va cridar a la seva dona. El van agafar i se’l van quedar com si fos el seu fill i es van posar molt alegres. Quan va créixer, aquell nen ajudava el pare a fer de carboner, que era un ofici molt difícil i per a gent valenta.




Mica en mica els pares es van anar fent grans, i el nen també. Pare i mare van morir de vells, i l’Olentzero es sentia sol.

Es va proposar ajudar la mainada de l’orfenat del seu poble fent joguines amb les seves pròpies mans i alguns dies hi anava a regalar-se-les.

Com més joguines regalava més noble i més bona persona es tornava.

Un dia hi va haver una tempesta, un llamp va caure sobre l’orfenat i s’hi va calar foc. L’Olantzero, tant valent com era, no s’ho va pensar dues vegades i hi va entrar. D’un en un va treure tots els nens i les nenes d’enmig de les flames.

Justament quan portava en braços a l’últim nen, el més petit de l’orfenat, li va caure una biga de fusta cremant a sobre. Els nens més grans van poder allargar els braços tot just per a poder agafar el petitó sense prendre cap mal, però l’Olantzero, en salvar aquell nen, va perdre la vida.

La tristesa es va apoderar de tota la mainada de l’orfenat, que va perdre així el seu principal protector.

Quan el foc es va apagar, enmig de les cendres de la casa va aparèixer una llumeta de colorins suspesa en l’aire. Era la fada, que li va dir:

- Olantzero, aquests anys has estat molt bo amb els nens i nenes del poble, i has estat molt valent en salvar-los a tots, per la qual cosa et tornaré a la vida i viuràs per sempre més.

Cada any per Nadal l’Olantzero, acompanyat pels “prakagorris” baixa les verdes muntanyes de Navarra i porta joguines pels nens i les nenes del poble.

Hi ha qui diu que des de llavors, és com una mena de Pare Noel per als nens i nenes del País Basc i de Navarra.

Conte contat, aquest conte s’ha acabat.